La Diputació d’Alacant i Editorial Planeta han donat a conéixer les deu obres finalistes seleccionades pel jurat del Premi Azorín de Novel·la 2022. La vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, i el director de l’Àrea de Relacions Institucionals del Grupo Planeta, Carlos Creuheras, han avançat a més els detalls de l’acte de lliurament del guardó que es concedirà al títol guanyador el 3 de març a l’Auditori de la Diputació d’Alacant -ADDA-.

La titular de Cultura ha destacat “el creixent interés del premi de novel·la, que se situa entre els més importants d’Espanya quant a prestigi i quantia econòmica”. Julia Parra ha assegurat que, amb aquest reconeixement, l’objectiu conjunt de la Diputació i Editorial Planeta “és recolzar i reconéixer la qualitat literària dels escriptors contemporanis en llengua castellana, un suport merescut i necessari com ho és per a aquesta província honrar la memòria i la trajectòria de l’escriptor alacantí José Martínez Ruiz, Azorín”.

Per part seua, Carlos Creuheras ha manifestat que són ja 29 anys en què la Diputació i Editorial Planeta col·laboren “en un premi que ha sabut trobar molt bé el seu lloc i unir el prestigi de la nòmina de guanyadors amb el favor del públic en forma d’unes xifres de vendes certament favorables”.

Així mateix, ha ressaltat que la lectura i els llibres “es van convertir en un gran refugi durant la pandèmia”, fet que va ajudar a pujar els índexs de lectura en 2020, mentre que 2021 va ser l’any de la “feliç consolidació d’aqueix augment”.

El Premi està dotat amb quaranta-cinc mil euros per a l’obra guanyadora. En aquesta vint-i-novena edició s’han presentat 223 novel·les, -el cinqué any que més obres han concorregut en la història del guardó-procedents d’Espanya i d’altres països d’Europa i Amèrica, entre les quals s’han triat les deu finalistes.

Julia Parra ha agraït als membres del jurat “el seu treball i el seu rigor en el procés de selecció, una labor sempre difícil donada la gran qualitat dels volums que habitualment es presenten al premi”.

Per temàtiques, de les 223 novel·les, al voltant del 70% són històriques i, entre elles, hi ha algunes sobre els conflictes del segle XIX i la Guerra Civil Espanyola i un relat de la família sueca Prytz, assentada a Alacant, obra d’un autor de la província. Prop d’un 20% són novel·les policíaques i el 10% restant de temàtica actual, incloses, entre elles, aventures amb tocs romàntics.

Deu novel·les finalistes

  • Castigo de fuego, de Genoveva Villar (seudónimo)

Una joven funcionaria de la Biblioteca Nacional asume el encargo de salvar de la quema los libros condenados por el bando ganador de la guerra civil. Debe crear la Biblioteca Invisible y, para ello, entrará en contacto con una red de misteriosos personajes, llegando a jugarse la vida por las convulsas calles de Madrid.

  • Cien espadas de Damocles, de Hugo Sanz Rodero

Una joven policía, experta en perfiles psicológicos, debe enfrentarse a su primer caso: el asesinato de un hombre y el secuestro del hijo transexual del mismo. Estos hechos no son más que el inicio de la obra de un asesino en serie, un psicópata que se vale de métodos de tortura de la Inquisición.

  • El tirocinante, de A. L. Blanco (seudónimo)

Ariel, un adolescente rebelde, inicia su doloroso camino hacia la madurez. En él se dará de bruces contra la violencia y la intransigencia que lo rodean en su Colombia natal. Deberá renunciar a su gran amor, un joven novicio que se convierte en su profesor, aunque al fin podrá dedicarse a su pasión: la literatura.

  • Lo que el fuego no apagó, de Claudia Fernández (seudónimo)

Cósima, segunda mujer de Wagner, narra en este diario secreto su historia de amor con el compositor, de quien se quedó embarazada mucho antes de conseguir el divorcio de su hasta entonces marido. Por la novela desfilan grandes personalidades de la época, como el rey Luis II, Nietzsche o Lizst.

  • Pazman, de José Ángel Astillero Fuentes

En la década de los 90, Manel Queralt, teniente de la Guardia Civil, es trasladado al País Vasco para luchar, desde los servicios de información, contra el terrorismo de ETA. Allí se enfrentará tanto al odio por parte de los nacionalistas vascos como a la rivalidad entre las diferentes fuerzas de seguridad.

  • El faro, de Nadiya (seudónimo)

La muerte de la madre del protagonista lo lleva a su pueblo natal y al faro donde vivió durante su infancia. Será el momento de reencontrarse con sus orígenes y de descubrir la inocencia de su padre, injustamente encarcelado acusado de asesinato.

  • Los Prytz, de Gabriel Martínez

Un joven marino sueco decide trasladarse a Alicante para labrar fortuna en el mundo del comercio. Pero la España de Prim hasta el advenimiento de la Primera República y una Europa inmersa en la guerra entre Francia y Prusia harán mella en la familia.

  • Habana nostra, de Pavel Giroud

Lucky Luciano, el famoso gánster exiliado en Sicilia, llega de incógnito a La Habana para crear una poderosa organización mafiosa con el fin de controlar sus negocios en EE. UU. y que tuvo que dejar en manos de Vito Genovese, de quien desconfía. Finalmente, el gobierno de la Habana, presionado por EE. UU., se ve obligado a expulsar a Luciano de su territorio.

  • Como un cuerpo muerto cae, de Álvaro Solís Llano

La fuga de la hija de un aristócrata y la relación que acaba entablando con un joven huérfano de los bajos fondos da pie a esta historia de amor ambientada en los convulsos años de la Revolución francesa.

  • Arliach, de Gabriel Sapiña Bertomeu

La desaparición y posterior muerte de Clara, amiga del protagonista, lo llevan a investigar los extraños sucesos que rodean el hallazgo de su cadáver. Se destapa así una red criminal de robo de bebés en la que están implicados altos cargos de la Iglesiacky Luciano, el famós gàngster exiliat a Sicília, arriba d’incògnit a l’Havana per a crear una poderosa organització mafiosa amb la finalitat de controlar els seus negocis als EUA i que va haver de deixar en mans de Vito Genovese, de qui desconfia. Finalment, el govern de l’Havana, pressionat pels EUA, es veu obligat a expulsar a Luciano del seu territori.

Gala de lliurament del Premi Azorín

La decisió del jurat del Premi Azorín de Novel·la 2022 es donarà a conéixer durant la gala que se celebrarà dijous que ve 3 de març a la Sala Simfònica del ADDA a partir de les set de la vesprada. Julia Parra ha avançat que la música i la literatura “tornaran a donar-se la mà en una vetlada que en aquesta ocasió serà conduïda per la periodista i presentadora Angie Rigueiro”.

Durant l’acte actuarà l’orquestra Adda·*Simfònica, sota la direcció de Josep Vicent, que interpretarà la Simfonia Núm. 1 “Clàssica” de Serguei Prokófiev.

La cerimònia es presenta amb el lema ‘On la curiositat et porte’, amb el qual s’ha volgut expressar l’important paper que té la curiositat tant en la trajectòria d’Azorín com en els escriptors i en els lectors. També la imatge que enguany representarà el Premi Azorín inclou al·lusions a la seua obra i de nou al concepte de curiositat, representat per l’espiell d’una porta.

La diputada de Cultura ha animat a les persones interessades a assistir a la gala d’homenatge a Azorín, que ha qualificat com “una celebració que volem compartir amb tota la ciutadania en un moment en el qual les mesures sanitàries així ho permeten”.

La Diputació ha ampliat el nombre d’entrades posades a la disposició del públic, que poden recollir-se en el ADDA. Les invitacions es distribuiran fins a completar l’aforament en horari de demà, des de les 10.00 fins a les 14.00 hores.

L’acte es podrà seguir també en les xarxes socials (Twitter i Instagram) mitjançant l’etiqueta #azorin2022 i es retransmetrà en directe a través del canal YouTube de la Diputació d’Alacant.