Ernesto Martín és un docent compromès. Amb una responsabilitat i competència demostrada en el treball amb els seus alumnes i alumnes i un professional obstinat a trobar noves vies de contacte i motivació perquè els i les estudiants troben vertaderes raons per a créixer millor, més segurs i més corresponsables en el seu moment a dia.

Ernesto va començar a desenvolupar una labor, fa com uns deu anys, creient que el teatre era una via per a vertebrar el procés educatiu de les seues classes i li dedicava les hores de pati i temps lliure a aqueix ofici vuitcentista, un treball que va portar a convèncer al conjunt de l’equip directiu dels seus Institut de Santa Pola que havia arribat el moment que l’art dramàtic i la dansa s’anaven a convertir en aqueix centre en una assignatura oficial per a donar en hores lectives, fins a en tres jornades setmanals i açò ens sembla una gran victòria que a més és transformadora.

Ernesto és a més un motor, que amb el suport de Nacho Ortuño i Antonio Parra, han aconseguit que s’esperit s’acoste a altres centres educatius i professionals de l’educació en la província. Per tant, és una iniciativa, la que lideren, amb rumb que funciona i açò ens encanta.

Ernesto és aficionat a un músic de referència com Michel Jacson. Recorda Praga com la ciutat de l’amor perquè va ser on va viatjar fa anys amb la seua dona quan es van anar de viatge de nuvis. Llig poesia i recentment acaba d’acabar el poemari “Los poemas eléctricos” de l’autor santapoler Ramón Andreu. Ell és de Benalúa de sempre, però sobretot en el cor i és el lloc on portaria a algú especial en la seua vida per a mostrar-li el que té i el que ha tingut. Li encanta el cinema i ho veu per TV i Internet. En xarxes socials utilitza especialment Facebook, on és fàcil de trobar.

Ara amb Ernest Eme Eme, que és com se li coneix en les xaxes, entrem al detall, en una entrevista que ens permet descobrir les xicotetes coses que aconsegueixen grans resultats que hem vist des de LOBLANC en directe.

Pregunta: Maicromachismos, l’última obra, és un text original teu a partir d’una recerca. Quin ha sigut el paper de l’alumnat també en la creació?

Resposta: L’obra #teentheatre actual arreplega, com pretén reflectir el títol els macromachismos tan visibles en l’actualitat i els micromachismos que es trobes amagats o assumits socialment. Els i les participants s’integraven en les recerques per a la configuració del text i del que, per tant, derivaven les seues aportacions concretes que després s’acordaven de manera participada. És un procés integrat on aporten i jo escric.

P: Què són els projectes #teentheatre? Hi ha altres iniciatives com BasuraTV o Tecnozombies també.

R: Essencialment és la creació d’una obra de teatre per a públic adolescent i autors-es també adolescents sobre un tema d’actualitat. És una iniciativa que es creava en funció dels alumnes participants. Inicialment eren propostes d’humor però vaig considerar que era millor tractar temes transversals en xicotets sketches. Aquest projecte vaig poder concretar-ho en 2013 de forma coparticipada amb l’obra NEOSAINETES CÒMICS que tractava sobre la crisi, les migracions. En aquella obra els planetes eren els països rescatats en l’àmbit internacional. Van participar els centres de Carmelitas d’Elx, IES La Canal de Petrer, IES Santa Pola, IES Vinalopó de Novelda, IES 8 de Març d’Alacant on cada centre realitzava el text final acordat amb el seu equip d’alumnes.

P: Com has aconseguit conjuminar a tantes institucions en el projecte com són la Regidoria d’Igualtat de Santa Pola, la Regidoria d’Educació de Novelda, la Regidoria de Benestar Social d’Agost i la Diputació d’Alacant?

R: La trajectòria és el que ha marcat les relacions. Alguns ja ens coneixen d’altres obres i en agradar-li el nostre projecte s’impliquen. Són els resultats d’un treball desenvolupat des de fa vuit anys. Un projecte amb moltes energies per la partició del professorat i les pròpies famílies.

P: Per què específicament aquests temes: bretxa salarial, l’assetjament laboral, la coresponsabilitat en la llar, els estereotips de gènere, la gelosia, la pressió social i la violència de gènere.

R: A Santa Pola, atès que treballem des de la transversalitat, havien dos temes que ens preocupaven: l’assetjament escolar i la violència cap a les dones. Va començar enguany un programa per a tractar l’assetjament que es va dir TEI Turoría Entre Iguals, on alumnes de diferents nivells s’acompanyen amb la finalitat de posar dics que poden evitar el desenvolupament profund d’assetjaments en l’escola. En iniciar açò, decidim per tant treballar l’altre tema d’interès per a nosaltres com era el masclisme.

P: Quin paper juga en l’acció el col·loqui amb el públic assistent en el qual expliquen aquests cinc sainets de Maicromachismos?

R: És molt enriquidor, perquè el fet teatral no té sentit sense el públic, més enllà dels riures i els aplaudiments que també està bé. Si no es treballa l’obra no arriba al públic al cent per cent. Molt formatiu per a ambdues parts, públic i actors. Es trenca la quarta paret. Tenim també un quadern de l’obra que permet integrar prèviament al públic en la reflexió en format guia de lectura i treball. El públic, adolescents normalment, es pregunta coses i açò aporta valor a qui actua.

P: Per què vau estrenar el 12 de juny de 2018 a Santa Pola després de passar per Alacant (Liceu Francés), Albatera (Casa de la Cultura «Miguel Hernández»), Novelda (I Mostra de Teatre Jove) i el Baluard del Duc del Castell de Santa Pola?

R: És un tema de planificació de dates de la Casa de Cultura i la programació acadèmica que és compatibles amb fer representacions en altres llocs. En el context de Santa Pola s’aborda com a clausura de l’any escolar mentre que la nostra participació en altres centres realitzant l’obra forma part del desenvolupament progressiu anual del projecte. De fet, enguany el dilluns 11 es va representar per als col·legis de Santa Pola i ja el 12 va ser l’estrena per a públic en la ciutat. Tenim previst per a setembre realitzar-ho en el CEFIRE d’Elx per al professorat i sense data encara també en el municipi d’Agost i per a l’altre IES de Santa Pola.

P: Quina vida crees que va a tenir o deu tenir grup d’Arts Escèniques i Dansa de 4º d’AÇÒ de l’IES Santa Pola?

R: Com a grup la vida és un any, el temps que estan en el nivell. En qualsevol cas, la nostra idea sobre Maicromachismo és repetir l’obra en el pròxim curs amb el nou grup. És veritat que alumnes d’enguany es van a poder incorporar al nou grup. Des de fa dos anys Arts Escèniques i Dansa és una assignatura en l’IES Santa Pola que té tres hores a la setmana i ja no hem d’assajar en els patis com fa anys que era tot absolutament vocacional.

P: Són actors realment o senzillament és una experiència formativa per a créixer millor?

R: És una experiència formativa segur, però és cert que alguns d’ells-es participen en algun grup de teatre i uns altres volen dedicar-se a la dansa. És una experiència d’exercici cooperatiu afavorint l’autogestió sobretot i veient, ells i elles, una nova oportunitat. Crear un marc de convivència positiva, afavorint la socialització on participen de diferents aules de la cambra en un procés d’aprenentatge que transcendeix a la pròpia aula.

P: Com crees que s’ha sentit el teu alumnat després del projecte que acaba de finalitzar?

R: Els he vist canviar molt. Per exemple, hi ha gent molt tímida i no obstant açò en aquesta proposta han trobat la seua veu enfrontant-se a moltes pors vinculades amb judicis externs i interns. En l’avaluació compartida que hem fet han quedat encantats. Han fet un treball en equip i s’han adonat que poden fer-ho, superant la muntanya russa.

P: Quin paper adoptes tu i quins són les teues motivacions reals?

R: Estic plantant la llavor, a poc a poc. Potencie la cultura pel teatre. El fet teatral, l’amor per la literatura, la música, van de la mà d’educar a les persones per a ser crítics, encara que siga des de la paròdia o l’humor. No tinc un grup de teatre realment. No sóc el director de la companyia de teatre sóc un docent implicat i corresponsable.