Sota el títol “Rafael Azuar: l’aventura literària”, l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha organitzat unes jornades d’estiu per a recuperar l’obra i la figura de l’escriptor il·licità. La Casa Bardín acollirà del 15 al 17 de juliol aquestes trobades que inclouran diverses intervencions, una lectura poètica i la presentació de l’última edició de la novel·la Modorra.

Aquesta nova proposta forma part d’una sèrie d’iniciatives empreses pel Gil-Albert després de rebre el llegat documental i la biblioteca de l’escriptor per part dels seus sis fills, entre elles la convocatòria d’una línia específica per a estudiar la seua obra en les ajudes d’investigació d’enguany.

El programa arrancarà el dilluns 15 de juliol amb les ponències “Llegat Azuar. Conservar per a difondre” de Cristina V. Llorens, subdirectora de Documentació del IAC, i “La trajectòria lírica de Rafael Azuar Carmen. Cap a una poesia reunida”, del filòleg Manuel Valero, un dels dos beneficiaris de l’ajuda d’investigació convocada. La sessió finalitzarà amb una lectura poètica a càrrec de Carolina Martínez, Macarena Palma, Pep Rubio i Juanjo Payá.

El dimarts 16 es dedicarà a les seues novel·les i s’obrirà amb la ponència “Societat rural en la novel·lística de Rafael Azuar” de José Ferrándiz, director cultural del Gil-Albert, a la qual seguirà la presentació de la recent edició d’Ensopiment, en la qual estaran Isidro Monzó, alcalde de Salines, i Rafael Azuar Ruiz en nom de la família.

Finalment, el dimecres 17 s’iniciarà amb la intervenció de Juana Mª Balsalobre, directora d’Art i Comunicació Visual del IAC, titulada “Artistes i llibres de Rafael Azuar”, que donarà pas a dos actes posteriors de la sèrie “Descobreix una obra d’art” en la qual sempre s’exposen els originals que es comenten. Primer es parlarà de l’obra d’Enrique Lledó que es va incloure en la portada de Primera antologia (1938-1990), comptant com a ponent amb Amalia Lledó de la Casa-Estudi Enrique Lledó, i en segon lloc serà el pintor i escultor José Díaz Azorín.

Rafael Azuar

Rafael Azuar Carmen (Elx, 1921-Alacant, 2002) va compaginar la literatura amb la seua professió de mestre. Destacat novel·lista en els anys cinquanta i seixanta des que va aparéixer Teresa Ferrer (1954) en la col·lecció La Novel·la del Dissabte, va ser un dels finalistes del Premi Planeta amb Els esbarzerars en 1958, encara que l’obra va ser retirada a última hora i no es va editar fins a l’any següent a València. En els anys seixanta va publicar Planes del Xúquer (1965) en Editora Nacional i va obtindre el Premi Café Gijón de novel·la curta amb Ensopiment (1967. Encara seria autor d’una altra novel·la curta, Cròniques del temps de la pelada (1978), accèssit al Premi Gabriel Sijé, i de diversos relats breus. D’altra banda, va cultivar una àmplia obra poètica, arribant a publicar una Primera antologia (1938-1982) i posteriors poemaris. Com a assagista va reflexionar sobre el gènere de la novel·la en El diàleg i els personatges en la novel·la (1970) i Teoria del personatge literari (1987), i a més va col·laborar en premsa, quasi sempre amb articles sobre literatura.