Alere/Dolia és una mostra gastronòmica que se celebra el pròxim 7 de setembre en el Auditori Teulada Moraira. La seua missió és descobrir i preservar el territori i, per tant, els seus productes com és el cas del raïm Moscatell d’Alexandria de la Marina Alta el cultiu de la qual ha sigut la principal activitat agrícola de la comarca i la base econòmica durant molts segles.

El Auditori Teulada Moraira es converteix, per tant, en un enclavament amb un sinuós diàleg paisatgístic amb sabor i color mediterrani, els nostres fons marins i l’accent en els productes amb Denominació d’Origen com a expressió del patrimoni de la nostra geografia gastronòmica.

En aquesta edició participarà María José San Román, xef guardonada amb una estrela Michelín i dos sols Repsol, una ambaixadora de la cuina alacantina i espanyola, molt compromesa amb la trilogia mediterrània de productes com són el Safrà, l’Oli d’Oliva i l’Arròs i fidel defensora de l’autèntic i el nostre en la cuina. Defensora, lògicament, del talent de la dona dins de la gastronomia i això ho realitza a través de l’associació Dones en Gastronomia (MEG) que ella presideix en l’actualitat.

P: Què aportaràs i que et retornarà estar present el pròxim 7 de setembre en el Alere/Dolia de l’Auditori Teulada Moraira?

R: Aportaré el territori i la seua proximitat que és la meua filosofia que porte en el restaurant, per tant, estaran presents les salaons i l’oli d’oliva verge. El que rebré és major, perquè després et tornes amb un cabàs ple d’experiències que no saps mai d’on ixen tantes coses. I tot es resumeix en generositat.

P: Quin valor i reptes té la dona en l’alta i la xicoteta gastronomia a Espanya?

R: El repte és estar en l’alta. Estar al comandament, perquè en la xicoteta ja estem atés que les dones representem més del 50% de professionals de l’hostaleria. Cal donar visibilitat en les dones i aqueix talent aportarà riquesa.

P: En aquest sentit, quin lloc té l’associació DONES EN GASTRONOMIA (MEG) en aquest terreny?

R: Quan tens una idea fes-la. Per això pose en marxa aquest projecte associatiu. Cal llevar-li a la gent les cataractes. Hi ha gent que no veu que no estan les dones i això és un problema.

P: Alacant i la Marina Alta, com se situa en la gastronomia del nostre país? Parle de producte, professionals, etc…

R: En l’ampli sentit, a Alacant som un dels eixos gastronòmics del país més importants. A més, som la província i Comunitat amb més dones en alta gastronomia, amb estreles Michelin.

Som excepcionalment únics amb una tradició cultural i històrica que ens han aportat valor, també en la gastronomia. I és un repte la transmissió a les noves generacions. Als joves no els pot fer vergonya parlar o fer una olleta de tota la vida o una croqueta tradicional.

P: Els premis i reconeixements ajuden d’alguna forma a crear projecte: Michelín, Sols Repsol?

R: No ajuda econòmicament, però a nivell personal l’estímul és tan ampli, és quasi com quan el mestre et deia que bé dibuixes. Aqueixa importància de l’estímul cal traslladar-la també a les dones. Les mares continuen estant ací però no estan en els mitjans de comunicació. Cal canviar el cristall pel qual veiem. És essencial l’apoderament de les dones.

P: Quin valor ens aporta la trilogia de productes o ingredients com són el Safrà, l’oli d’Oliva Verge i l’Arròs?

R: Productes emblemàtics per excel·lència en el qual hem d’evitar els refinats, hem d’utilitzar l’originari. És la meua obligació transmetre, com a professional del sector, que cal apostar per l’autèntic, que hem de posar un SOS a totes les variants refinades que estan en el mercat i que tan poc aporten.

En l’arròs passa el mateix. Jo estic treballat molt amb aquest producte, les seues varietats, el seu cultiu, les seues tradicions, el seu tractament específic. Nosaltres, en la nostra terra, no hem fet escola de l’arròs però estem en el començament d’aqueix canvi.

P: Hi ha diferències reals de cuinar per a Reyes o Presidents de Govern o per a clients normals que van al teu restaurant Monastrell?

R: Cap. A tothom li emociona el mateix. Jo done menjar a més 1000 persones diàriament. A aquestes personalitats cal donar-los el mateix, això del tots els dies. Les persones no hem canviat. Quan he treballat en Moncloa sol m’han dit fes el que millor tu saps fer i ja està.

P: La televisió o programes tipus Màster Xef com ajuden en l’alimentació de les persones i també a la gastronomia?

R: Crec que és l’únic canal que la gent escolta. Del que sabia la gent al que sap ara amb programes com aquest i uns altres, hem aprés tots molt. La nutrició és el 70% de nosaltres i, en aquest cas, la TV ha ajudat.

P: M’agrada el teu concepte de les “dietes pobres”: més sanes, amb el greix just, el punt de cocció ideal i la sal mínima.

R: Cal fer història i veure que es feia a Espanya abans de la guerra. Per exemple, abans es preparava una olleta de llegum, a més a un preu bo perquè era de temporada, i es menjava diversos dies el mateix. Menjar cada dia una cosa diferent no té punt sentit. És tot molt més fàcil i a més més barat. I això és el que a vegades resumeix un menjar sa.

P: Per a finalitzar, només una xicoteta reflexió sobre l’investigar en el nostre. En els nostres productes, en les nostres tradicions, en les nostres vides…

R: Prima el sentit comú. Només cal rascar una miqueta per a trobar grans coses. Estic retornant a la societat coses més transcendentals que tenim en la nostra història gastronòmica per a convertir l’excel·lent en habitual.