El passat 19 de novembre ha eixit a la venda l’últim llibre de Mariano Sánchez Soler, Los ricos de Franco, publicat per Roca Editorial i que està sent presentat en diverses sessions, donat l’aforament limitat, en la llibreria 80 Mundos.

Poc puc dir que no sapieu. Nascut a Alacant, va estudiar Ciències de la Informació i, posteriorment Història. Ha sigut periodista a Madrid des de 1980 per a diversos mitjans de comunicació escrits, novel·lista i poeta.

Los ricos de Franco, és la continuació lògica dels Franco, S.A. i en paraules de l’autor és el resultat d’una investigació de més de 30 anys de duració que es va iniciar durant la seua carrera professional de periodista a Madrid i com a observador privilegiat va viure tots els secrets de la Transició, basant-se en ella per a la seua tesi de la carrera d’Història. Precisament aquesta dada és important per a entendre la cerca i el tractament de les fonts, investigant la veritat de les manifestacions verbals, primer amb testimonis i després amb documents.

Ja, en la introducció centra la seua narració a través de diferents declaracions, perquè l’autor no escriu ficció sinó que ens mostra les declaracions i documentació que ha aconseguit amb la finalitat que traguem les nostres pròpies conclusions.

Los ricos de Franco analitza i relata uns fets que des de les esferes del poder, van tractar d’enterrar en l’oblit. Per a això, van arribar a un acord no escrit. “El consens va ser una manera d’imposar límits i silencis al debat nacional” va explicar al desembre de 1988 l’exministre popular Rafael Arias-Salgado, en la revista Cuenta y Razón.

“El passat franquista va ser conscientment silenciat, desdramatizado pels seus protagonistes amb l’excusa que així se superaria la Guerra Civil i es construiria un pont de convivència elevat sobre l’abisme social de les dues Españas.”

I el resultat de tot això no és més que el desconeixement actual sobre aqueix període, que pràcticament no s’estudia a les escoles, passant per aqueix tema com si no existira. Les generacions posteriors no coneixen la veritat del succeït i consideren que tots els polítics tenen la mateixa credibilitat, cap, però sense saber que molts d’ells són els hereus directes de l’oligarquia social i financera franquista. I aqueix és el motiu que es publiquen aquestes obres, perquè per a triar correctament en una societat democràtica, s’ha de conéixer el passat, un passat del qual a Espanya no es vol parlar.

I Mariano es dirigeix al lector: “El lector té a les seues mans una llibre d’història escrit per a explicar una realitat el coneixement de la qual ens ajuda a comprendre, des de la seua arrel, els esdeveniments polítics que han sacsejat el sistema democràtic espanyol: corrupcions administratives, pelotazos, tràfics d’influències, enriquiments il·lícits, abusos de poder …”

“Els personatges que desfilen per les seues pàgines són banquers i financers de nissaga. La seua intervenció en la nostra història va ser decisiva. Van començar a conspirar contra la República des del mateix moment de la seua conspiració, cobrint les despeses del colp militar del 18 de juliol de 1936, la compra d’armament, els vaixells, les operacions amb Itàlia i Alemanya …”

És un llibre amb una narració senzilla, sense floritures, rigorós en les seues dades contrastades amb totes les fonts. Al final del mateix hi ha una galeria de personatges amb cent noms en els quals breument es recullen els càrrecs i honors que han tingut, un qui és qui, en l’oligarquia polític-empresarial franquista; un llistat de tots els procuradors en Corts designades per Franco; una cronologia bàsica 1931-2000, les fonts i bibliografia i un índex onomàstic. És a dir, una manual històric per a conéixer la nostra història recent que no és com molts l’expliquen.

Em sembla necessari i apropiat als temps que corren perquè si no es coneix la història tenim el perill de tornar a repetir-la. Us la recomane.