La proposta expositiva organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana que presenta l’Exposició “Actes de Comunicació” de l’artista alacantí Pablo Bellot s’inaugura oficialment el 15 de juny del 2018 a les 12:30 hores en l’Aljub del Castell de Santa Bàrbara en la qual col·labora també l’Ajuntament d’Alacant.
Pablo Bellot. Foto: SCAN
En Pablo Bellot, amb la màxima del mínim com a principi, la seua obra és reconeguda per la utilització del negre, el blanc i el dibuix. El dibuix com a pintura i la pintura com a dibuix per a, desdibuixar, saturar i desmaterializar la pròpia pintura per mitjà d’uns traços enèrgics i espontanis, sense prejudicis i completament lliure, pròxims a l’adolescent i al traç infantil. Tota aquesta labor pictòrica la combina amb xicotetes escaramuzas on poder desenvolupar tots els conceptes amb els quals treballa, ideant projectes de caràcter instalativo, utilitzant el video, l’escultura, la fotografia i l’acció.
Es va graduar en Belles arts en la Facultat d’Altea UMH. Màster en Gestió i Producció Artística en la Universitat de Múrcia. És especialista en Arts Visuals i posseeix cursos de Doctorat Universitat València. El seu treball ha sigut premiat en múltiples ocasions com la Beca Creació Artística 2007 MUSAC, la Biennal Ciutat de Pamplona, Real Acadèmia Sant Carlos València, Creació Artística Universitat Zaragoza, el Col·legi Gestors València, en la Convocatòria d’Arts Plàstiques Diputació d’Alacant.
A Pablo Bellot, des d’aquell “Estudio de mancha negra. No sé qué pasa que lo veo todo negro” que es va exposar en la Casa Bardin no li havíem vist tot sol Aquelles obres que tacaven i on més que veure calia intuir i ens va encantar. Recentment, en la nova edició de les Trobades d’Art Contemporani (EAC) ha sigut un dels vint-i-quatre artistes seleccionats. Una mostra, aquesta última, que estarà oberta al públic fins al 21 de juliol.
Estudio de mancha negra. No sé qué pasa que lo veo todo negro. Foto: Juanjo Cervetto
Actes de Comunicació
Vivim immersos en l’era de la comunicació i la informació i, no obstant això, som incapaces de comunicar-nos en estar sotmesos a un estat constant de reivindicació, d’alleujament, de desig. El missatge es dilueix entre la velocitat actual i la saturació que impedeix viure el present des del qual no s’albira futur. L’individu està abocat a utilitzar l’acte com a missatge; només queda el crit i la punyada en la taula com a mitjà d’expressió. Codificar i descodificar el mitjà amb el qual enviar un missatge és una constant: comunicacions desesperades, alterades, agressives i incompletes que mostren i satiritzen el fracàs del mateix procés de comunicació. Senyals de fum, el so d’una pedra, vibracions, el morse lumínic, el fum salvament marítim, merda a un milió de vats.
Comentarios